Ha arribat el temps fonoll.
Les ànimes s'agrupen en el bon dia.
Un niu de cadarrneres cantironeja al cim d'un arbre,
celebrant la nova vida.
Amics, companys, camarades,
¡ja n'hi ha prou de romanços!
¡S'ha acabat!
D'ara endavant tots els colors en seran un de sol.
El cel s'obrirà damunt dels nostres caps
i ens ruixarà de galàxies,
¡ja mai més hi haurà ignorants perquè els passarem tots per la guillotina!
¡Ja mai més ningú dirà allò de:
"he tingut una idea, he tingut una idea"!
Els astres faran dança al ritme dels nostres pensaments il·lustrats
i els nostres pensaments faran cada vegada més panxa.
Els calps seran reis, o prínceps;
i les princeses, tancades a la garjola.
Els caps se'ns arrodoniran com bales de cristall
i resplandiran pel cosmos com una cosa lluenta.
I des d'un lloc perdut en l'univers,
on hi hagin éssers amb ulls que puguin veure la nit estrellada,
es veurà una nova llum, que serem nosaltres,
que fins ara se'ns veia amb força més dificultat.
¡No en feu cas...!
¡No en feu cas d'aquells que remenen les celles
tot dient: "si us plau..., si us plau"!
¡No en feu cas del altres!
¡Feu-me cas a mi!
¡Escolteu-me!
¡Jo!
¡Jo tinc el secret de la FELICITAT!
Potser no és el tipus de secret que esperaveu,
germans.
Potser no us agradarà.
Però és que la felicitat no està feta per complaure...
¡Us en riureu del plaer quan sigueu feliços!
¡Plorareu de riure quan us parlin de l'Estat del Benestar!
¡Riureu tan que no podreu ni respirar quan us parlin de l'ONU!
¡Us sortirà sang per la boca de tant riure quan us parlin de diners!
Ha arribat el moment de parlar seriosament,
d'enfocar les coses amb criteri,
d'anar a fons,
de plorar,
d'acometre l'ignorància amb el puny tancat tot dient:
¡Fume't!
Em dic Amic Nolton.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada